Posar-s’hi i trencar el gel o la pàgina en blanc, tabula rasa.
Desvirgar la timidesa, d
ona victoriana i de caràcter esquiu.Creuar la frontera entre pensar-ho i dir-ho, i dir-ho amb bones maneres i lletres.
Avesar-se a no tenir la paraula justa, a equivocar-se en la mesura i en el moment.
Encarar la immediatesa i dir l’última paraula, sabent que mai serà la darrera.
Desafiar la mortalitat de qualsevol moment present i deixar paraules per rellegir demà.
Renunciar al gest i la mirada, deixant que la paraula s’expliqui sola , sense estalviar equívocs.
Posar FIL A L’AGULLA i estrenar un bloc, sempre et deixa en calces. M’hauré d’anar vestint i escriure quelcom que mereixi ser llegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada