No descloguis els llavis si no estàs segur que el que diràs és més bell que el silenci

(proverbi àrab)

11 de febr. 2009

Mesella


M’agrada que m’obris de cames. De genolls, m’agafo al capsal del llit per no perdre la verticalitat quan vingui l’esclat.
Veig el teu cap que s’amaga entre el meu sexe i en surt victoriós, i jo més encara.

No ho acabis. Explora aquest nou món, conquereix plecs i racons. Amb la llengua experta envaeix un territori que vol ser sotmès i no et jutjarà per crims de lesa humanitat.

Et demano que em mosseguis; una mica de mal i una petjada de plaer que puc recordar i m’estremeix quan la miro tot fent i desfent les coses de cada dia.

Mesella, que no ho sóc però tu m’hi fas, tan altiva i victoriana vestida, despullada per tu, em converteixo en una puta de carretera, barata, molt barata. No et costarà gens tornar-me a sotmetre, encara que només sigui al llit.

Tornem a POSAR FIL A L’AGULLA?

1 comentari:

Aina Lluna ha dit...

Així m'agrada! que tornis a posar fil a l'agulla i d'una manera molt primaveral, tu! sang alterada!bé, maca, espero anar llegint més brodats teu d'aquí a poc, eh?
una abraçada!