No descloguis els llavis si no estàs segur que el que diràs és més bell que el silenci

(proverbi àrab)

29 de març 2009

El meu sexe és un cementiri d'ereccions


Joan-Lluís Lluís

... i a vegades també és el cementiri d’il·lusions, de papallones en el ventre, de postres de mel i mató al llit.


Cementiri d’amants que recordo i oblido; d’altres que m’entesto a defenestrar de la meva memòria, a vegades sense massa èxit.

Descanseu en pau.


Voluntats efímeres gestades entre copes d’un local brut i fosc, amb música que no recordo perquè és sempre la mateixa cantarella, el fil musical de la sala d’espera de la penúltima oportunitat.

Ens anem escalfant entre magrejades maldestres i amb presses; petons de mareig i de còctel alcohòlic. Fins que no estrenem el desig els petons i les abraçades seran a deshora: xocaran nassos i ens mossegarem les dents, fins que se sincronitzi el teu voler i el meu, i deixem fer els cossos més savis que els nostres caps etílics.


Però si el mite és cert i hi ha cementiris d’elefants, també crec que el meu sexe és un bon lloc on anar a morir. I tot el que es mor renaix, fins i tot la teva erecció que vull per sempre més que es mori mentre jo perdo l’alè celebrant-ho.

Cap comentari: