Tu agafa la llança i guerreja. Crida, enfada’t, ataca, utilitza estratègies de guerra i de combat. Busca aliances i conquereix territoris que lluitaran sota la teva bandera, per complicitats plenes de testosterona; així es perpetua el poder actual.
Jo et donaré el somriure i la paraula, tot i sabent que pot ser l’última estocada i que puc morir a les teves mans, ofegada pels esdeveniments.
Al final guanyarà no qui piqui amb més força, perquè si jo moro en aquesta batalla, n’hi hauran d’altres que guanyaran la guerra.
Tampoc la victòria serà per qui excel·leixi en enteniment, aquesta és una lluita amb les mateixes possibilitats i de final sense pronòstic.
Guanyarà qui a la fi, a llarg termini, pugui dir que ha fet el què ha fet per res, que no li ha ressonat cap corda, que no li han tocat el fetge.
Calma, un dos tres... deu, i fermesa per acabar el que s’ha començat; cadascú amb la seva lluita, col·lectiva o personal. En el meu parer, indestriables. I aquest és el punt d’inici per celebrar, ves a saber quan, l’aliança de dues maneres de patir el mateix infern o paradís. Està a les nostres mans i no punys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada