Inauguració del nou Casal independentista i Popular CAN CAPABLANCA

Feia dies que hi treia el cap per veure com anaven les obres. Fa molt poc que me n’he fet sòcia i encara no sé massa bé com va, però aquest cap de setmana ho he vist clar.

La primera vegada que hi vaig posar els peus, estava esporuguida: la primera Plenària de la CUP i feia un fred de nassos!!! No sé si el que em va glaçar més fou el compromís polític emprès o aquella nevera de local, que havies de fer una passa de gegant per entrar-hi.

Després d’entrebancs amb els permisos, van començar les obres i vaig seguir-ne els moviments fins que finalment no va haver més remei i il·lusió que fer-me’n sòcia.

El dissabte no ho tenia gens clar, però quan va arribar el dia d’obrir portes, pell de gallina quan vaig veure que el que fins feia dies era possible, esdevenia una realitat amb bona cara i ulls. Quina patxoca, quin nou Casal!!!

Ens van demanar (a la CUP) que parléssim en tant que entitat vinculada al Casal i ho férem. Però em sembla que el dissabte no era dia de parlar de la CUP de Sabadell si no que era un dia per parlar de tots i totes les sòcies del Casal que han treballat sense descans cada dia perquè aquest 14 de març pogués ser una festa, i l’inici del punt de trobada de la Unitat popular.

Queda molta feina per fer però ara ja tenim per on començar i agrair que des de 2001 uns quants haguessin posat la primera pedra.

MOLTES FELICITATS!!!