No descloguis els llavis si no estàs segur que el que diràs és més bell que el silenci

(proverbi àrab)

12 de març 2009

Moribunds


Tot temps present és un temps mort i tu i jo som moribunds.

El rellotge només assenyala el passat. Quina hora és? Sempre un segon més del que teníem previst.

Cadàvers i botxins de qualsevol moment, sense memòria ens dilataríem més enllà del perímetre de la sensatesa.

La mortalitat del temps present és l’enveja del déus immortals. És tornar a originar-se, l’oportunitat del canvi, de deixar enrere, de lleugeresa i amplitud.

Si em parles agonitzen les paraules, si em toques ja en vull més, si em fas mal agafo aire i si m’ignores ja t’he oblidat.
Aferrar-se és inútil o és l’avantsala de la infelicitat.
(...)

Respiro i retorno a la vida, per occir d’aquí uns instants.