Moribunds

Tot temps present és un temps mort i tu i jo som moribunds.

El rellotge només assenyala el passat. Quina hora és? Sempre un segon més del que teníem previst.

Cadàvers i botxins de qualsevol moment, sense memòria ens dilataríem més enllà del perímetre de la sensatesa.

La mortalitat del temps present és l’enveja del déus immortals. És tornar a originar-se, l’oportunitat del canvi, de deixar enrere, de lleugeresa i amplitud.

Si em parles agonitzen les paraules, si em toques ja en vull més, si em fas mal agafo aire i si m’ignores ja t’he oblidat. Aferrar-se és inútil o és l’avantsala de la infelicitat.
(...)

Respiro i retorno a la vida, per occir d’aquí uns instants.